La digitalización progresiva de nuestro mundo ha provocado la generación masiva de datos. Empezaron generando datos las empresas y sus grandes computadoras (mainframes). Con la llegada de los ordenadores personales y la comunicación digital, la informática entró en las casas y se empezó a generar datos en el entorno doméstico. El despliegue de redes telemáticas y el progreso tecnológico permitió el crecimiento del parque de teléfonos inteligentes y que fueran los individuos los que generasen datos. Y, dando un paso más, llegamos a la internet de las cosas (IoT según sus siglas en inglés) donde los dispositivos electrónicos se añaden como fuentes de datos. Y a la ingente cantidad de datos que generamos, heterogénea y diversa, se la bautiza como BIG DATA.

El estrés crónico representa un problema creciente que debe afrontar la asistencia sanitaria. Las Apps para teléfonos inteligentes podrían ser de ayuda en la gestión de la situación. Los investigadores del estudio que comentamos esta semana decidieron investigar el tema. Para ello buscaron Apps en el App Store de iOS que explicaran qué estrategias de reducción del estrés, basadas en la evidencia, utilizaban. Los investigadores seleccionarían aquellas Apps (1) cuyo contenido fuera basado en la evidencia; (2) hubiera transparencia en el desarrollo de la aplicación; y (3) la funcionalidad de la interfaz de aplicación fuera correcta.

Para ello realizaron una búsqueda sistemática, seleccionando aplicaciones que en las descripciones del App Store incluyesen terminología y al menos una estrategia de gestión del estrés basada en la evidencia, y componentes de cambio de comportamiento. Las Apps descargadas fueron evaluadas por dos investigadores independientes en los tres dominios: contenido basado en la evidencia, transparencia , y funcionalidad.

L'objectiu de la investigació que resumim aquesta setmana, era examinar la facilitat d'ús i la utilitat dels seguidors d'activitat, wearables, per als adults majors de 50 anys que viuen amb una malaltia crònica.

Per l'estudi, els investigadors van seleccionar a una mostra intencional de 32 participants majors de 50 anys, que havien estat prèviament diagnosticats amb una malaltia crònica, com la malaltia vascular, diabetis, artritis o osteoporosi. Els participants tenien entre 52 i 84 anys d'edat (mitjana 64); entre els participants 23 (72%) eren dones i de mitjana tenien l'índex de massa corporal en 31 kg / m.

Els participants van provar 5 wearables: un podòmetre senzill i 4 rastrejadors d'activitat portàtils (tipus Fitbit) en ordre aleatori. Els dispositius seleccionats representaven la gamma de productes i característiques portàtils disponibles al mercat canadenc en 2014. Els participants van usar cada dispositiu durant almenys 3 dies, després dels quals es van avaluar utilitzant un qüestionari desenvolupat a partir del Model d'Acceptació de Tecnologia.

L'estudi va analitzar 4 temes: (1) l'adopció dins d'una zona de confort; (2) l'auto-consciència i la fixació d'objectius; (3)  l'efecte del seguiment de dades; i (4) el futur dels seguidors d'activitat portàtils com a dispositius per tenir cura de la salut. Abans de la seva inscripció, pocs participants coneixien els wearables. A la majoria també li havia demanat un metge que fes més exercici, i va citar aquest fet com una motivació en les proves dels dispositius. Després de l'experiment, cap dels participants es va plantejar comprar un podòmetre, citant com a motiu la poca precisió i la pèrdua de dades, mentre que el 73% (N = 32) va afirmar que volia comprar un wearable més sofisticat.

Els investigadors van concloure que, per als adults grans que viuen amb una malaltia crònica, els rastrejadors d'activitat són percebuts com a útils i acceptables. I que els nous usuaris poden necessitar suport tant a configurar el dispositiu i aprendre a interpretar les seves dades.

Font: Acceptance of Commercially Available Wearable Activity Trackers Among Adults Aged Over 50 and With Chronic Illness: A Mixed-Methods Evaluation

Contingut relacionat: Envelliment, tablets i salut

Data de Publicació: 6-3-2016  Autor/a: Redacció

• Salud Digital
• eSalud
• esalud y mayores
• brecha digital
• seniors & ehealth

Aquest estudi explora els processos psicològics que porten a les persones a seguir utilitzant aplicacions de salut, al llarg del temps. Per a l'anàlisi, els autors es van basar en una sèrie de teories psicològiques. respecte a l'adopció d'innovacions tecnològiques, de finals dels anys vuitanta, com ara les de l'Model de l'Adopció Tecnològica (MAT) i el model d'acceptació posterior (PAM).

Per a l'estudi es va comptar amb la resposta a una enquesta en línia de 343 adults coreans que estaven usant aplicacions de salut en els telèfons intel·ligents. Posteriorment es va realitzar una anàlisi per posar a prova el model proposat, compost pels principals factors de les teories PAM i MAT.

Com a resultats, els investigadors van associar tres factors, de forma significativa, amb la intenció de continuïtat d'ús de les aplicacions: la utilitat i la facilitat d'ús percebudes, i la satisfacció que la seva utilització produïa. Aquests resultats queden molt alineats amb les propostes del Model de l'Adopció Tecnològica (MAT) i mostra que és útil utilitzar els seus principis per al desenvolupament i l'examen de les tecnologia aplicades en l'àmbit de la salut, a l'explicar el procés bàsic de motivar els usuaris d'apps de salut perquè les segueixin utilitzant.

Font: The impact of post-adoption beliefs on the continued use of health apps

Contingut relacionat: Quantes Apps tens al teu mòbil?

Data de Publicació: 28-2-2016  Autor/a: Redacció