és una fundació per a desenvolupar projectes socials de salut digitallAPPS para la gestión del estrés, basadas en evidencias científicas
El estrés crónico representa un problema creciente que debe afrontar la asistencia sanitaria. Las Apps para teléfonos inteligentes podrían ser de ayuda en la gestión de la situación. Los investigadores del estudio que comentamos esta semana decidieron investigar el tema. Para ello buscaron Apps en el App Store de iOS que explicaran qué estrategias de reducción del estrés, basadas en la evidencia, utilizaban. Los investigadores seleccionarían aquellas Apps (1) cuyo contenido fuera basado en la evidencia; (2) hubiera transparencia en el desarrollo de la aplicación; y (3) la funcionalidad de la interfaz de aplicación fuera correcta.
Para ello realizaron una búsqueda sistemática, seleccionando aplicaciones que en las descripciones del App Store incluyesen terminología y al menos una estrategia de gestión del estrés basada en la evidencia, y componentes de cambio de comportamiento. Las Apps descargadas fueron evaluadas por dos investigadores independientes en los tres dominios: contenido basado en la evidencia, transparencia , y funcionalidad.
Ús de wearables entre adults majors de 50 anys
L'objectiu de la investigació que resumim aquesta setmana, era examinar la facilitat d'ús i la utilitat dels seguidors d'activitat, wearables, per als adults majors de 50 anys que viuen amb una malaltia crònica.
Per l'estudi, els investigadors van seleccionar a una mostra intencional de 32 participants majors de 50 anys, que havien estat prèviament diagnosticats amb una malaltia crònica, com la malaltia vascular, diabetis, artritis o osteoporosi. Els participants tenien entre 52 i 84 anys d'edat (mitjana 64); entre els participants 23 (72%) eren dones i de mitjana tenien l'índex de massa corporal en 31 kg / m.
Els participants van provar 5 wearables: un podòmetre senzill i 4 rastrejadors d'activitat portàtils (tipus Fitbit) en ordre aleatori. Els dispositius seleccionats representaven la gamma de productes i característiques portàtils disponibles al mercat canadenc en 2014. Els participants van usar cada dispositiu durant almenys 3 dies, després dels quals es van avaluar utilitzant un qüestionari desenvolupat a partir del Model d'Acceptació de Tecnologia.
L'estudi va analitzar 4 temes: (1) l'adopció dins d'una zona de confort; (2) l'auto-consciència i la fixació d'objectius; (3) l'efecte del seguiment de dades; i (4) el futur dels seguidors d'activitat portàtils com a dispositius per tenir cura de la salut. Abans de la seva inscripció, pocs participants coneixien els wearables. A la majoria també li havia demanat un metge que fes més exercici, i va citar aquest fet com una motivació en les proves dels dispositius. Després de l'experiment, cap dels participants es va plantejar comprar un podòmetre, citant com a motiu la poca precisió i la pèrdua de dades, mentre que el 73% (N = 32) va afirmar que volia comprar un wearable més sofisticat.
Els investigadors van concloure que, per als adults grans que viuen amb una malaltia crònica, els rastrejadors d'activitat són percebuts com a útils i acceptables. I que els nous usuaris poden necessitar suport tant a configurar el dispositiu i aprendre a interpretar les seves dades.
Contingut relacionat: Envelliment, tablets i salut
Data de Publicació: 6-3-2016 Autor/a: Redacció
Que és el que fa que seguim utilitzant una App de salut?
Aquest estudi explora els processos psicològics que porten a les persones a seguir utilitzant aplicacions de salut, al llarg del temps. Per a l'anàlisi, els autors es van basar en una sèrie de teories psicològiques. respecte a l'adopció d'innovacions tecnològiques, de finals dels anys vuitanta, com ara les de l'Model de l'Adopció Tecnològica (MAT) i el model d'acceptació posterior (PAM).
Per a l'estudi es va comptar amb la resposta a una enquesta en línia de 343 adults coreans que estaven usant aplicacions de salut en els telèfons intel·ligents. Posteriorment es va realitzar una anàlisi per posar a prova el model proposat, compost pels principals factors de les teories PAM i MAT.
Com a resultats, els investigadors van associar tres factors, de forma significativa, amb la intenció de continuïtat d'ús de les aplicacions: la utilitat i la facilitat d'ús percebudes, i la satisfacció que la seva utilització produïa. Aquests resultats queden molt alineats amb les propostes del Model de l'Adopció Tecnològica (MAT) i mostra que és útil utilitzar els seus principis per al desenvolupament i l'examen de les tecnologia aplicades en l'àmbit de la salut, a l'explicar el procés bàsic de motivar els usuaris d'apps de salut perquè les segueixin utilitzant.
Font: The impact of post-adoption beliefs on the continued use of health apps
Contingut relacionat: Quantes Apps tens al teu mòbil?
Data de Publicació: 28-2-2016 Autor/a: Redacció
Avaluació d'Apps dedicades a la gestió de l'ASMA
L'estudi que resumim aquesta setmana és sobre aplicacions per a pacients amb asma. L'objectiu de l'estudi era valorar la qualitat, la seguretat i l'evolució de les apps per aquesta condició crònica en un període de 2 anys. Per a això els investigadors van avaluar el contingut d'Apps relatives a asma en 2011 i 2013 (l'estudi va ser publicat el març de 2015) per iOS i Android, en anglès. Els investigadors van avaluar l'amplitud d'informació sobre l'asma, la coherència amb evidència científica per l'autogestió i l'adhesió a principis de millors pràctiques per al contingut de confiança.
Va resultar que entre 2011 i 2013, el nombre d'aplicacions sobre asma va passar de 93 a 191, encara amb la retirada del 25% (23/93) de les aplicacions existents a la primera revisió. Malgrat l'increment en el nombre d'apps, les proporcions es van mantenir bastant en quant a qualitat: poques disposaven d'una informació completa, com l'ús de plans d'acció, o una orientació coherent amb el coneixement científic (evidència), al 13% (19/147) de totes les aplicacions, i el 39% (9/23) de les orientades a controlar l'asma agut, es van trobar procediments recomanats d'autocura no recolzats per proves. Malgrat l'augment en el nombre d'aplicacions orientades a habilitats específiques, com ara el maneig del asma agut (de 12 a 23) i la tècnica d'inhalació (de 2 a 12), la proporció consistent amb les guies i instruccions de l'inhalador, respectivament, va ser baixa, i la majoria de les aplicacions proporcionen només informació bàsica sobre l'asma (50%,, 75/147) o funcions de diari simples (24%, 36/147).
Els investigadors van concloure que, a més de la persistència de dubtes sobre la qualitat i seguretat clínica de les Apps per asma, la inestabilitat temporal de les apps pot afectar la idoneïtat per al seu ús en l'atenció habitual. Els resultats subratllen la necessitat de processos que assegurin la qualitat. La manca de qualitat posa en dubte possibles beneficis clínics de l'ús d'aquestes Apps, amb informació genèrica.
Fuente: The evolution of mobile apps for asthma: an updated systematic assessment of content and tools
Data de Publicació: 28-2-2016 Autor/a: Redacción