és una fundació per a desenvolupar projectes socials de salut digitalleHealth per millorar l'autocura després d'un síndrome coronàri agut
L'objectiu de l'estudi que ressenyem aquesta setmana era investigar l'efecte de l'ús diari d'eines d'eHealth en el seguiment de símptomes, dins d'una investigació sobre l'efectivitat d'un programa d'Atenció Centrada en la Persona (ACP), per a pacients amb Síndrome coronària aguda (SCA), després de l'alta hospitalària.
Es van incloure en l'estudi un total, 199 pacients amb SCA, de menys de 75 anys d'edat, que van ser assignats aleatòriament a una intervenció d'ACP (n = 94) o un tractament estàndard (grup de control, n = 105). El seguiment va durar 6 mesos. Els pacients en el de la intervenció podrien optar per usar una eina d'eHealth basada en la web o mòbil, o tots dos, durant almenys 2 mesos després de l'alta hospitalària.
Els resultats es van mesurar amb una puntuació composta de canvis en l'autoeficàcia general, retorn a la feina o nivell d'activitat anterior, i re-hospitalització o mort 6 mesos després de l'alta. Dels 94 pacients del grup d'intervenció, 37 (39%) van utilitzar l'eina eHealth almenys una vegada després de l'hospitalització. La majoria d'ells (24/37, 65%) van usar l'aplicació mòbil i no l'aplicació basada en web, com la font principal de l'entrada d'autoavaluació diària.
Els pacients van utilitzar l'eina eHealth una mitjana de 38 vegades durant les primeres 8 setmanes i 64 vegades en un període de 6 mesos. Els pacients que van utilitzar l'eina eHealth en combinació amb la intervenció d'ACP van tenir una millora de 4 vegades en comparació amb el grup control Aquesta millora va ser impulsada per un augment significatiu de l'autoeficàcia general en comparació amb el grup de control (p = 0,011).
Els pacients del grup ACP sense eina eHealth (n = 57) van mostrar una millora composta no significativa en comparació amb els del grup control, sense intervenció ACP (n = 105).
En conclusió, es va trobar un efecte significatiu en la millora de l'autoeficàcia general i la puntuació composta per als pacients amb una intervenció ACP, que van utilitzar eines d'eHealth diari i eina de seguiment de símptomes, en comparació amb l'atenció tradicional.
Data: 26/3/2017 Autor: Redacción
Empreses, IOT i Salut, un informe de Hewlett Packard
Recentment Hewlett Packard, mitjançant una de les seves empreses -Aruba-, dedicada a la mobilitat, va presentar el resultat d'un estudi sobre l'estat d'adopció de la Internet of Things (IOT). Aruba presumeix que dirigeix l'informe el pioner i creador de l'acrònim Iot, Kevin Ashton. Per a la realització de l'estudi, entre novembre i desembre de 2016 van entrevistar a 3.100 responsables de Tecnologies de la Informació i d'empreses. Els enquestats treballaven en organitzacions amb almenys 500 empleats i eren del sector públic i privat, però amb èmfasi en els sectors industrial, governamental, minorista, sanitari, educació, construcció, finances i TI / tecnologia / telecomunicacions. Les entrevistes es van dur a terme tant en línia com a via telefònica. Els enquestats van ser entrevistats al Regne Unit, Itàlia, Alemanya, França, Holanda, Espanya, Suècia, Noruega, Turquia, Unió dels Emirats Àrabs Units, Aràbia Saudita, Estats Units, Singapur, Japó, Austràlia, Índia, Mèxic, Xina i Corea del Sud.
Com a resultats per a empreses del sector sanitari, l'estudi conclou que la IOT augmenta la innovació i redueix els costos. Que sis de cada deu empreses ja estan utilitzant dispositius connectats mitjançant internet, principalment monitors de pacients (64 per cent) i dispositius de raigs X / imatges (41 per cent).
El major benefici de IOT per a les empreses del sector prové de l'ús de sensors per monitoritzar i mantenir els dispositius mèdics (35 per cent el citen com el principal benefici). Però amb la creixent pressió sobre les infraestructures i els recursos sanitaris, l'eficiència és primordial. A això atribueixen que el 22 per cent dels enquestats va citar com a principal benefici de la IOT el "control remot d'actius per ubicació".
Les dues aplicacions estan resultant crucials per a la indústria del sector; el 73 per cent dels enquestats va declarar estalvis de costos com a resultat de l'adopció de la IOT. Amb més recursos estalviats, el potencial per crear nous serveis també està augmentant -un fet confirmat per vuit de cada deu (80 per cent) dels líders de la salut que van reportar un augment en la innovació des de l'ús de IoT-.
A més, moltes organitzacions no han pres les mesures necessàries per protegir les seves xarxes i els dispositius connectats a ells. Molts dels dispositius IOT en ús avui en dia estan inadequadament protegits, deixant a les organitzacions vulnerables als atacs. Aquest és un problema immediat que afecta les organitzacions avui dia: el 84 per cent ha experimentat una violació de seguretat relacionada amb Iot.
Font The Internet of Things: Today and Tomorrow
Data: 8-3-2017 Autor: Redacción
Las mejores Apps de salud según el iSYScore- 3era edición
Por tercer año consecutivo hemos evaluado una muestra de Apps disponibles en el mercado y presentamos nuestra selección de las mejores. No te pierdas la Presentación del nuevo Catálogo 2016-2017 de Apps de salud según el iSYScore y el TOP20, el próximo 20 de febrero en la sede de la CAMFiC, reserva tu entrada para este acto, que forma parte del programa de Health 2.0 Barcelona.
- Para la elaboración del catálogo revisamos 318 Apps de salud, de entre las que seleccionamos 47 en la categoría de Apps para pacientes.
- Este año presentamos como primicia 27 Apps para profesionales, valoradas por la nueva escala iSYScore PRO.
Una aplicación web para mejorar el manejo del cáncer de pulmón
Parece clara la utilidad de aplicaciones de seguimiento, en campos tales como la promoción del ejercicio, el control de la diabetes e incluso en trastornos psico-afectivos. Pero los desarrollos en general, redundan y mejoran prácticas que ya se realizaban con anterioridad a la existencia de la tecnología. En los tratamientos de cáncer, el paciente tradicionalmente participaba poco en su control. Es por ello que los desarrolladores se encuentran con que han de diseñar nuevas estrategias, desde su esencial utilidad.
Un ejemplo muy interesante es el estudio francés, dirigido por el radioncólogo Fabrice Denis, que referimos esta semana, diseñado para la pronta detección de una recaída. El artículo reporta una intervención a un grupo de pacientes con cáncer de pulmón (estadío III y IV), con acceso a Internet, reclutados prospectivamente para llenar un formulario semanal de 11 síntomas autoevaluados denominados "seguimiento centinela". Los datos serían enviados en tiempo real, entre las visitas planificadas, al oncólogo. Cuando los síntomas reportados coincidiesen con algunos criterios predefinidos, se enviaría un correo electrónico de alerta al oncólogo, que tras una llamada de confirmación de los síntomas, solicitaría en ese momento una prueba de imagen (de otra forma esto sucedería según los resultados de la visita periódica rutinaria).