L'article científic

La rosetta biomèdica Traduint la ciència Pau Gascon i Imma Grau

El cicle acadèmic d'una investigació biomèdica finalitza, quan els resultats d'aquesta es publiquen en una revista especialitzada, compartint-los amb la resta de la comunitat científica (1).

Va ser en els temps del renaixement quan es va començar a publicar de forma sistemàtica els resultats de les investigacions, per part de les recentment sorgides societats científiques, en revistes. La Royal Society a Londres (1662) i de l'Académie des Sciences a París (1666) van iniciar la publicació de les revistes científiques Transaccions filosòfiques i Memories.

Des d'aquests temps fins a l'actualitat la publicació en revistes científiques s'ha diversificat i la complexitat, sobretot per a un profà, ha augmentat de forma considerable. Bussejar en en l'univers de les revistes científiques, sense pertànyer al món de la investigació no és senzill: formats, prestigi i continguts obeeixen a una sèrie de premisses que s'han anat modelant i ordenant, conforme la investigació es convertia també en alguna cosa freqüent i competitiu.

S'han hagut d'establir normes per publicar treballs, fer revisions "per parells" (un altre científic qualificat revisa la correcció metodològica i de contingut) i classificar les revistes per especialitats, tipus de treballs que presentaven (investigacions originals, revisions o comunicacions, per exemple ) indexació (creació d'index) i prestigi.

Els índex, són organismes que es van crear per emmagatzemar i registrar de manera selectiva documents organitzats sistemàticament per tal de proporcionar visibilitat a les dades, facilitant amb ells la seva recerca i recuperació. Per a les revistes científiques ha múltiples índex: l'ISI (Internacional Science Index) i el SSCI (Social Science Citation Index). En el cas llatinoamericà Latindex, SciELO, Classe, Redalyc i molts més.

Així que l'on s'ha publicat l'article que ens interessa llegir, en quina revista, ens dóna informació de com ho percep la comunitat científica la rellevància del treball de recerca.

Altres dades, com situar la investigació sobre la que llegirem en la jerarquia de "potència metodològica" (és més important un assaig clínic aleatoritzat i ben controlat, que un cas clínic), observar la qualitat de l'evidència trobada i grau de recomanació obtinguda (classificada amb notes, que van des de la A fins a la I) són conceptes importants a conèixer (2).

I finalment, l'article en si mateix. Aquí l'element comunicacatiu tendeix a presentar una forma bastant uniforme. Es tracta de la redacció estructurada d'uns resultats després de realitzar la comprovació / refutació d'una hipòtesi en un camp del saber (3).

La seva estructura es divideix en: resum, introducció, metodologia, resultats, discussió i conclusions.

• La introducció situa el lector en la situació i coneixement actual sobre el tema a estudi.
• La metodologia descriu el com s'ha realitzat la investigació, per exemple; disseny de l'estudi, treball de camp, mètodes de laboratori i estadístiques; de manera que si algú, teòricament, vol reproduir aquest estudi sigui capaç de fer-ho.
• Els resultats, en forma de taules o gràfics, descriuen les troballes de la pròpia recerca. I finalment la discussió i conclusions, contrasten els resultats obtinguts amb el coneixement actual sobre el tema, obre noves hipòtesis i línies de treball; i resumeix els punts clau aportats al camp de recerca.

(1) La Comunicació científica http://www.finlay.sld.cu/publicaciones/normastecnicas/curso.pdf

(2) Nivells d'evidència i graus de recomendaciónhttp: //www.svpd.org/mbe/niveles-grados.pdf

(3) Introduction to Periòdic Style Scientific Writing http://abacus.bates.edu/~ganderso/biology/resources/writing/HTWgeneral.html