En el campo de la salud, sin duda, se han creado innumerables mitos en internet que podrían alterar a cualquier profesional de la salud. Desde tratamientos milagrosos, hasta cambios de conducta que mejorarán las opciones de sobrevivir en algún evento (cómo la información recibida que ha desencadenado este post); todo es posible en estas tramas que nunca se han confirmado, pero que generaron reacción en el mundo cientifico, que responde con investigaciones serias para probar, o lo que es lo mismo, proporcionar evidencia de su falsedad.

¿Cómo se genera un mito en salud?

Al parecer hay factores en común para que un mito pueda esparcirse con facilidad por internet, desarrollando el caso de “toser para salvarte la vida” intentaré describir algunos.

Desconocimiento puntual sobre un tema. Para los profesionales de la salud, es muy común hablar de la reanimación cardio pulmonar (RCP), tenemos conceptos muy claros, algunos la formación y el permiso para realizar RCP avanzado en situaciones muy especiales. Pero tenemos un desconocimiento generalizado sobre qué hacer antes de iniciar el RCP, o qué podemos hacer cuando alguien que se encuentra solo y tiene que tomar decisiones sobre su salud en “ese momento”. Esto crea un nicho para que cualquier mito pueda ocupar ese espacio de desconocimiento.

• hoax
• mito
• bulo
• fake

Des de la seva aparició, el cinema i de la televisió són educadors i generadors de constructes en la societat. Hi ha molts exemples del que hem après a través de la pantalla gran i noia. Malgrat aquest paper innegable, les imatges contingudes en les pel·lícules segueixen transmetent impressions enganyoses del tabaquisme. D'una banda tenim el típic malote amb cigarret en mà, el tabac després del sexe, en situacions d'estrès, etc.

Tals imatges s'han identificat com una causa de començar l'hàbit tabàquic en l'adolescència. Les mesures destinades a limitar el tabaquisme en les pel·lícules i a retirar tota subvenció pública a la producció de pel·lícules en les que es fumi poden assegurar que les pel·lícules deixaran de promocionar el tabaquisme en la població més jove.

L'Organització Mundial de la Salut en el 2016 va fer públic el document “Películas sin tabaco: de la evidencia a la acción” en el que resumeix els coneixements actuals sobre el tabaquisme en el cinema, així com els enfocaments actuals i propostes per reduir la repercussió de tals imatges. L'objectiu de l'informe és donar poder als prenedors de decisions i la societat, i que comprenguin els fonaments per adoptar mesures destinades a limitar la representació del tabaquisme en les pel·lícules, sense negar l'impacte en salut que això suposa.

Aquest document també ressalta la importància de l'internet i les xarxes socials com a part de la publicitat directa, recordant-nos que el cinema, la televisió i l'internet avui en dia arriben a gairebé tots els racons del món. Vincula l'exposició al tabaquisme en les pel·lícules amb l'hàbit en els adolescents. També ens recorda una lliçó, podem educar en salut als més joves a través de la normalització de conductes i constructes socials a través d'aquests mitjans.

Si ells promocionen el tabac, els sanitaris podem promocionar la salut en el cinema, televisió i internet.

Data: 26 de mayo de 2017 Autor: Percy Efrain Pantoja, en AQuAS

En una societat d'imatges, simplicitat de missatges, que venera la joventut i la novetat, sovint s'oblida que això només és una petita fracció de la realitat. La vida pot ser més complexa i dura. La malaltia i les pèrdues, també en formen part, així que val la pena parlar, de la millor manera possible, amb honestedat i proximitat, sobre la vulnerabilitat, la dependència i la mort.

Gràcies a l'augment d'esperança de vida, som més longeus, però amb nous problemes de salut. Això obliga a adaptar-se als sistemes de salut. El pacient, "el recurs menys emprat en el sistema de salut", emergeix en la reformulació. Es parla de "empoderarlo", un terme una mica singular, que sovint, perd la connotació anglesa i s'interpreta a conveniència.

I la tecnologia. Sovint venerem el nou perquè ens sedueix i ens impulsa a ser els primers a utilitza-, a ser els més "innovadors". I potser de vegades es perd de vista que, una sola característica no acostuma a ser suficient per si sola. Cal acompanyar-la d'altres atributs, com la utilitat, la facilitat o la satisfacció que produeix el seu ús, perquè el públic la "compri".

La tecnologia cada vegada està més a l'abast de les persones i el telèfon mòbil actual -que disposa d'una tecnologia superior a la que va portar l'Apolo XI a la lluna-, és ubic i personal. A més, des de 2008, amb l'aparició de les plataformes Google Play i iTunes, estem veient una explosió d'aplicacions desenvolupades per aquests aparells. Les plataformes permeten als usuaris descarregar i utilitzar aplicacions en general, amb autonomia. Moltes Apps-al març de 2017 es comptabilitzaven 2,8 milions d'aplicacions en googleplay-, però unes poques d'elles es porten la majoria de les descàrregues i la majoria no sobreviu al mercat, ni al telèfon personal. Segons un estudi de Nielsen, utilitzem de mitjana unes 27 Apps al mes, i les escollim majoritàriament d'un conjunt de 200, que són les més descarregades.

Pel que fa a les Apps de salut, un estudi recent de l'IMS assenyalava que ja hi havia en 2015-en anglès-, a disposició dels consumidors més de 165.000 apps i una mica més de la meitat (90.088), estaven desenvolupades per iOS. La majoria de les aplicacions de mHealth disponibles -dos terços-, es concentraven en les àrees de benestar, dieta i exercici. Gairebé un quart de les aplicacions de salut, estaven dedicades a malalties cròniques i la gestió del seu tractament. Entre elles, les més nombroses eren de Salut Mental (29%), amb predomini de les dedicades a l'autisme (33%), l'ansietat (18%) i la depressió (18%.); seguides per les de diabetis (15%) i les de malalties del cor i sistema circulatori (10%) (Explorant les APPs de salut en anglès: l'informe de l'IMS Health Institute).

Però quan es realitzen anàlisis en detall, com el d'aquest any per confeccionar el catàleg 2016-17 d'Apps de salut en espanyol, es troben qualitats molt desiguals, sobretot en la categoria de salut mental, amb recursos com ara meditacions d'origen variat i remeis sospitosos, que curen mitjançant les vibracions del telèfon (freqüentment de pagament). Les dedicades a la diabetis es troben -en general-, millor centrades i accessibles. I l'apartat de cardiovascular resulta una mica escàs, amb pocs resultats per a pacients, en espanyol.
Centrant-nos en les Apps dedicades a pacients amb càncer, s'observen diverses aproximacions segons el promotor dels desenvolupaments tecnològics. Tenim la indústria que, amb recursos abundants, llancen productes que solen ser impol·luts, políticament correctes, i amb l'últim en disseny, però que queden allunyats de l'experiència al pacient. L'acadèmia, que amb el rigor del mètode científic, testegen, examinen i experimenten solucions amb els "subjectes" pacients. En general els pacients col·laboren, emplenant tests més o menys complexos, però de forma reactiva, amb dissenys en els que rarament hi han participat. Les start up i els seus plans de negoci, que busquen prevalença (un nombre que garanteixi el retorn d'inversió), per mostrar-se més atractives. I també alguna combinació d'actors, amb freqüència de cara a la galeria. Queda bé mostrar a les portades a alguna societat científica i / o associació de pacients. Entitats que d'altra banda, i en general, són consultades amb el producte finalitzat.

Per tot això, el nostre programa digital, XEMIO, és substancialment diferent. Part de l'experiència del pacient. El desenvolupament s'enriqueix de l'experiència en comunicació en salut i del coneixement de professionals de l'oncologia. Desenvolupat per una entitat non profit, l'objectiu és clar i centrat en l'experiència: Ajudar a disminuir el nivell d'ansietat de les persones en tractament, quan són a casa.

Data: 20-5-2017  Autor: Imma Grau

Ja fa més d'un any em vaig proposar a tenir un perfil de comunicador sanitari, diverses idees van rondar pel meu cap, que el bloc personal, que les xarxes, etc., però la veritat es que cap em convencia. Com a metge resident de l'especialitat de Medicina Preventiva i Salut Pública (MPySP), i vocal de comunicació en la gestió 2015-2016 de l'Associació de Residents de MPySP (ARES) havia guanyat una certa experiència, però volia més.

En una conversa amb residents grans em vaig assabentar que l'Organització Panamericana de la Salut com a oficina regional de l'Organització Mundial de la Salut (OPS / OMS) té una estratègia de comunicació que contempla la Comunicació per Impactar a la Conducta (COMBI per les sigles en anglès). En aquest document s'esmenta com es poden salvar vides a través de les xarxes socials i els missatges comunitaris mitjançant una estratègia estructurada de missatges planificats i vigilats.

Estava al·lucinat, volia saber de què anava la cosa per la qual cosa com a resident en formació, vaig aconseguir una rotació externa en les oficines a Mèxic de l'OPS / OMS, l'objectiu va ser formar part de l'Estratègia de Comunicació d'una oficina de país i conèixer per dins l'enfocament COMBI. L'estratègia té evidència de canviar conductes en la comunitat cap a la prevenció i la cura de la salut.

De gener a abril vaig participar com a passant de la Unitat de Comunicació i Gestió del Coneixement. El maneig de xarxes socials la comparteixo en aquests 5 consells per utilitzar el twitter.

L'experiència en una paraula: riquíssima. La comunicació en les grans organitzacions és molt important i amb gran impacte. Poder portar un missatge amb evidències científiques dures a la major quantitat de persones, als carrers, i als barris, amb un llenguatge aterrat, amb una estratègia de difusió entre les persones i entitats, a través de xarxes socials és un dels objectius que es poden afegir a un projecte que contempli una estratègia de comunicació. Hi ha fases programades que passen per la Planificació, Execució i, la Vigilància i Avaluació. Pel que considero que és un document gairebé indispensable en per a tot aquell professional que vulgui tenir la capacitat de tenir un outcome en salut a través de les seves xarxes, blocs, etc.
Actualment em trobo en fase de Vigilància i Avaluació d'un projecte, la tasca no és fàcil, requereix molts recursos, esforç i temps, però he acceptat el repte de portar la comunicació més enllà i demostrar que de vegades ens falta, als sanitaris, predicar les evidències en maneres i llenguatges que arribin a la major quantitat de persones.

Document: Comunicació per a impactar en conducta (COMBI)

Data: 4 de mayo de 2017 Autor: Percy Efrain Pantoja, en OPS/OMS México