és una fundació per a desenvolupar projectes socials de salut digitall90 años de promesas y realidades en telemedicina
La irrupción masiva de los dispositivos móviles personales nos hace percibir la inmediatez de un cambio importante en la provisión de servicios de salud. Y hay muchas piezas que propician el cambio. Hay una suficiencia tecnológica (a diferencia de la imagen que acompaña esta entrada, pues en los años 20 la televisión existía sólo como algo experimental). Y los avances en la medicina del s.XX han propiciado un descenso en la mortalidad, lo que ha permitido un envejecimiento de la población, y con ello una mayor incidencia de las enfermedades crónicas, que a su vez han incrementado los costes sanitarios.
La importància de l'Alfabetització en salut
EN OBSERVACION Imma Grau
Comunicació, salut i societat
El 23 d'abril es va publicar el llibre "La alfabetización en salud: de la información a la acción", un llibre compost amb interessants aportacions de gents vinculades amb la Comunicació en Salut, coordinades per Ignacio Basagoiti.
La comunicació en salut sempre ha estat un tema important amb escassetat de recursos. Els professionals sanitaris, amb la pressió assistencial, docent i en alguns casos investigadora, li dediquen -en general-, racons del seu valuós temps. Els comunicadors de prestigi, d'altra banda, no es fiquen on no hi ha negoci ni share. El govern en temps de crisi, no ho considera com un objectiu prioritari.
Sort que l'Educació Terapèutica en grans temes com la diabetis va demostrar, fa ja molts anys els avantatges de dedicar temps i esforç en formar al pacient en la seva autocura. Un pacient que aconsegueix controlar-se millor té menys complicacions pel que guanya en qualitat de vida i en cost per al sistema. Com deia Joan Carles March en un recent article a El País:
"Els pacients competents en el maneig de la seva salut aconsegueixen de forma més ràpida, eficaç i adequada els resultats. O dit d'una altra manera, els pacients amb baixes competències en salut tenen dificultats a aconseguir millores en les pautes de la medicació, gestionar les visites mèdiques com les urgències, comprendre les instruccions de l'alta hospitalària, seguir indicacions preventives, ... Per això és millor invertir en la formació de pacients que plantejar estratègies de multar els pacients per "abús" en les seves visites a urgències. "
En un interessant post, el director de salut de Microsoft, Bill Crounse, titulat "Determinació de pacients i fi del model d'asseguradores" (Patient activation and the end of health insurance companies), a més de reflexionar sobre el possible avanç del model americà de provisió d'assistència cap a entitats mixtes asseguradora-proveïdora de serveis, tipus Kaiser permanete, destaca la importància perquè el model sigui eficient de la "activació del pacient". L'activació-autonomia del pacient, mesurada mitjançant un qüestionari denominat PAM (Patient Activation Measure), és introduïda com un factor clau. Considera Crounse que, perquè el model funcioni, els pacients s'haurien de situar en els nivells 3 i 4 de l'escala. I per assolir aquests nivells és necessària l'alfabetització en salut.
I respecte al nou llibre, a més de recomanar la seva lectura, comentar que vaig tenir el privilegi de realitzar una petita aportació, sumant algunes reflexions en el capítol "La comunicació entre pacients i organitzacions" que espero que siguin d'interès. Sort amb aquesta iniciativa i les que facin en aquest sentit!.
TESIS: La Comunicación en Comunidades Virtuales de Pacientes: el caso de forumclinic
El objetivo de la Tesis, presentada en el marco del IN3 de la UOC, era contrastar la hipótesis: «Las comunidades virtuales son útiles en el acompañamiento de los enfermos crónicos como complemento a la atención individualizada».
Para comprobar la hipótesis se realizó una investigación cualitativa y cuantitava sobre el portal de pacientes forumclínic del Hospital Clínic de Barcelona que cuenta con el mecenazgo de la Fundación BBVA.
Historia del modelo sanitario español
Recientemente y debido a la crisis que estamos atravesando, se cuestiona el modelo sanitario que tenemos, y se anuncian posibles cambios… He rescatado unos apuntes que utilicé en la elaboración de la tesis, para refrescar la característica de dos modelos clásicos.
En Europa han coexistido durante mucho tiempo dos sistemas sanitarios. El modelo Bismark y el modelo Beveridge. El modelo Bismark se basa en la obligatoriedad de un seguro que los empresarios deben complementar, mientras que el Beveridge es el clásico seguro universal que financia el Estado a través de los impuestos. En la a imagen adjunta se enumeran las diferencias entre los dos sistemas.